índex

  • a. biblioteca Drets de l'Infant
  • b. biblioteca jurídica i marc legal
  • c. biblioteca menors no acompanyats
  • d. biblioteca educació social
  • e. biblioteca justícia juvenil
  • f. biblioteca explotació laboral, treball infantil
  • g. biblioteca salut
  • h. paraula de menor
  • i. paraula de major
  • j. presentació i activitat del Col·lectiu DRARI دراري d'IAP pels Drets de l'Infant

1924 Primera Declaració de Drets de l'Infant. Janusz Korczak

■ l'infant té dret a l'amor.
■ l'infant té dret al respecte.
■ l'infant té dret a gaudir de les millors condicions per a la seva creixença i el seu desenvolupament.
■ l'infant té el dret a viure en el present.
■ l'infant té dret a ser ell mateix, ella mateixa.
■ l'infant té el dret a l'error.
■ l'infant té el dret a ser pres seriosament.
■ l'infant té dret a ser apreciat per allò que ell és.
■ l'infant té el dret de desitjar, de demanar, de reclamar.
■ l'infant té el dret a tenir secrets.
■ l'infant té el dret a una mentida, una equivocació, un furt ocasional.
■ l'infant té el dret que hom li respecti els seus bens i el seu pressupost.
■ l'infant té el dret a l'educació.
■ l'infant té el dret a resistir les influències educatives que entrin en conflicte amb les seves creences.
■ l'infant té el dret a protestar contra una injusticia.
■ l'infant té el dret a un Tribunal d'infants on ell pugui jutjar i ser jutjat pels seus iguals.
■ l'infant té el dret a ser defensat en un Tribunal de justícia especialitzat en la infancia.
■ l'infant té el dret a què hom li respecti la seva tristesa.
■ l'infant té el dret de conversar íntimament amb Déu.
■ l'infant té el dret a morir prematurament.


  • Allí donde no hay resistencia legal ni acción educativa, crece el delito





كلمة الطفيفه

Zakaria Eddàhman, menor no acompanyat repatriat sense garanties el 04 de juny de 2007 a Catalunya

Zakaria Eddàhman, menor no acompanyat repatriat sense garanties el 04 de juny de 2007 a Catalunya
“ Me llaman Sheitan, pero mi nombre es Zakaría. Soy de Ben Kíran, de Tánger. Es un barrio sin nada, las calles rotas, la basura por todos sitios … Mi casa está aún por terminar.
Me fui a España, sí. Me escondí debajo de un camión. En el puerto de Tánger.
La policía te trata mal. Te pega, con cuerdas en las plantas de los pies. Te quita la ropa y el dinero. Tiene perros, uno de llama Saddam, otro Rocky, todos los chavales lo conocemos. Ellos hacen que los perros nos muerdan y nosotros les tiramos piedras. A veces, si te cogen estás perdido.

A los chicos de fuera de Tánger, de Keláa Seraghna, de Beni Mellal, los meten en un autobús y les dicen que es para llevarlos a casa. Pero es mentira, los dejan en mitad de la autopista. Ellos vuelven a pie, o hacen auto-stop …
Una mierda, el puerto es una mierda. Mueren niños aplastados por camiones, y cada vez hay más policía. Nosotros, los de mi barrio estamos en una parte, en Dar Bárud, allí no se acercan los otros chicos. Es como nuestro territorio.
Ayer me pegó la policía, pero me pude escapar. Por algo me llaman Sheitan. Yo estaba en Barcelona, llegué allí con un amigo.

Un día me dijeron que tenía que volver a Marruecos y me fugué del centro. Nos fuimos a Guipúzcoa, al País Vasco.
¿ Cómo iba a volver ? Mi padre nos trata mal y en mi casa no hay nada… Después me convencieron para que volviera y me dijeron que sólo iba a volver a Marruecos si yo quería.
Los educadores del centro nos decían: “ No podemos hacer nada por vosotros. Os van a enviar a Marruecos. Si tenéis algún familiar aquí nos lo tenéis que decir para que lo llamemos y os vayáis con él ”. Yo di el teléfono de mi tío y esperaba que los del centro le dijeran algo.
Pero el otro día estaba con mis amigos jugando al fútbol en el centro y me llamó el director.
Dentro de tres días iba a ser mi cumpleaños.
Me llevaron al despacho. Entonces llegaron tres policías y me esposaron y me dijeron: vamos a Marruecos. Yo no quería y lloraba, pero sabía que no había nada que hacer. Me llevaron a una comisaría y luego al aeropuerto. Llegué a Tánger a las 11 de la noche. Me llevaron a la comisaría y allí pasé la noche. Al día siguiente vino mi madre por mí.

Dos días después ya empecé a bajar al puerto …
Voy a volver a Barcelona, sabes ? ? ?
Ellos no se han portado bien conmigo. Somos menores y es como si
fuéramos cosas y no personas.
A ver si eres capaz de contar esto a la gente importante que tu conoces …”





Adéu, gràcies per venir. Agur, etortzeko graziak. Arrivederci, grazie per venire. Adiós, gracias por venir. Bye, thank you for coming. Aurevoire, merci pour venir. Tchau, obrigados por virem. Adiéus, gracies por vinir.


No hi ha entrades.
No hi ha entrades.